El nom de l'entrada ve influenciat pel nom del disc d'Andreu Valor, l'agafem perquè ens ve molt bé després de la seua visita a Almenara i descriu el nostre treball, el nostre sentiment i el nostre objectiu. Malgrat ser un títol que a primeres semble obscur i trist, nosaltres li donem un significat d'esperança, d'il·lusió i ganes de canviar les coses. I les coses van canviant, començant perquè la música en valencià està tornant al nostre poble. Això i altres coses estan en les nostres mans.
Però hui ho anem a relacionar amb la música en valencià al nostre poble. Feia anys que no es veia música en valencià en un edifici públic, l'última volta fou en l'any 2009 amb Rapsodes, que vingueren al concert de la nit del rock duta a terme pels quintos. Aquest any passat tenim el testimoni d'un jove del nostre col·lectiu que aquest any és quinto i al qual el regidor de festes li va dir que ni pensara en portar a La Gossa Sorda "ni res d'això". Sona d'un mode tan despectiu que ni tan sols el fet d'haver-ho dit en una terrassa d'un bar el lliura. Nosaltres abans d'això ja veiem com l'ajuntament d'Almenara no feia res des de feia temps per la nostra música, ni tan sols pels nostres músics. A principi d'estiu, al tornar d'un festival de música en valencià (El Feslloch), va sortir de part nostra, per aquest bloc, la necessitat de tindre al poble una nit de música nostra, siga l'estil que siga, però en valencià. I més ara, que la nostra llengua no para de rebre atacs entre altres coses per la passivitat mostrada durant anys pels socialistes en aquest àmbit (i molts altres).
Aquella iniciativa l'anomenarem "Almenara necessita una cançó...", als punts suspensius cadascuna de totes les persones que ens donaren suport va afegir coses com aquesta: "Almenara necessita una cançó per a recuperar el vell somriure." Nosaltres volíem que una nit de música en valencià s'estenguera al nostre poble donant-li vida, alegria, ganes de passar-ho bé, volar per moments, deixar de tenir els peus a terra i oblidar-se d'aquelles coses més roïnes per a parlar-ne d'altres que dibuixen somriures en les nostres cares enlloc de llàgrimes arrossegant-se per les nostres galtes. Ara recuperem una part d'aquella entrada al nostre bloc que segueix sent la més visitada per molta gent:
"Fa poc més d'un mes vaig veure un documental molt interessant, "València necessita una cançó" tractava de l'actualitat de la música en la llengua del País Valencià. Doncs bé, estem en un gran moment de la música en valencià però i al nostre poble? com estem? "està tot molt mal". Almenara necessita una cançó, una cançó on es canten les coses boniques, les alegries, també on es canten les tristors, les llàgrimes, una cançó on aparegués MontAlmenara i La muntanya del Castell, els estanys i la marjal, la font de la bota i la pedra "resbaladora", la disco47 i el Racó de Canya, Recreatius Simon i el tio Blai, de l'equip de futbol femení i de l'Almenara B, de la pilota valenciana i del triatló, una cançó que parle de la partideta al dominó i la cita de les vesprades per a jugar a la baralla" (i afegim) Una cançó que parlés d'aquella gent que ha estat abans que nosaltres lluitant per un país, uns drets per a les persones i per un poble, aquella gent que ara s'emociona al veure un grapat de joves que li busquen les puces als (mal)governants, a aquella gent que creia al poble mort i ara veu com s'alça rebel, a aquella gent que refà país des de baix cap amunt, a aquella gent que s'enganxa a la senyera infinita i la porta de nord a sud del País Valencià reivindicant una llengua,una cultura i una història, a aquella gent que encara plora de l'emoció en sentir "Al Vent", a aquella gent que no hem oblidat... Sí, Almenara necessita una cançó.
"Fa poc més d'un mes vaig veure un documental molt interessant, "València necessita una cançó" tractava de l'actualitat de la música en la llengua del País Valencià. Doncs bé, estem en un gran moment de la música en valencià però i al nostre poble? com estem? "està tot molt mal". Almenara necessita una cançó, una cançó on es canten les coses boniques, les alegries, també on es canten les tristors, les llàgrimes, una cançó on aparegués MontAlmenara i La muntanya del Castell, els estanys i la marjal, la font de la bota i la pedra "resbaladora", la disco47 i el Racó de Canya, Recreatius Simon i el tio Blai, de l'equip de futbol femení i de l'Almenara B, de la pilota valenciana i del triatló, una cançó que parle de la partideta al dominó i la cita de les vesprades per a jugar a la baralla" (i afegim) Una cançó que parlés d'aquella gent que ha estat abans que nosaltres lluitant per un país, uns drets per a les persones i per un poble, aquella gent que ara s'emociona al veure un grapat de joves que li busquen les puces als (mal)governants, a aquella gent que creia al poble mort i ara veu com s'alça rebel, a aquella gent que refà país des de baix cap amunt, a aquella gent que s'enganxa a la senyera infinita i la porta de nord a sud del País Valencià reivindicant una llengua,una cultura i una història, a aquella gent que encara plora de l'emoció en sentir "Al Vent", a aquella gent que no hem oblidat... Sí, Almenara necessita una cançó.
Primer fou Eva Gómez i el passat divendres, 14, de desembre Andreu Valor va visitar el nostre poble amb caçons plenes d'esperança i il·lusió de seguir endavant. Un concert per a Almenara que només és el primer de tots els que li queden perquè any rere any seguirem portant la nostra música al nostre poble. I quan ens diguen que no, no callarem i "seguirem cantant ben fort fins que ja no en quede veu!"
AGENDA:
EL PRÒXIM DIVENDRES, 21, DE DESEMBRE A LES 19:30 PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "NOVES GLÒRIES A ESPANYA" DE VICENT FLOR. A LA PRESENTACIÓ INTERVINDRAN VICENT FLOR (L'ESCRIPTOR), VICENT OLMOS (EDITORIALS AFERS) I ROBERT CASTELLÓ (BLOC JOVE ALMENARA-BLOC COMPROMÍS X ALMENARA).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada