Cada dia al despertar ens topem amb una notícia nova. Un poble "mata" i un altre "mor". Els que maten sabem qui són i els que morim també. L'altra nit venia de fer un correfoc-dimonis, dolçaines, tabals...- mentre poc a poc s'anava fent realitat el meu pitjor somni: el correfoc d'Almenara desapareix del programa de les festes.
Després del correfoc vam fer cap una taverna. La taverna on ens reunim a sovint els dimonis. Allí estiguérem parlant una estona de l'actualitat; hi ha pocs correfocs, cada volta són més els ajuntaments que ens volen apartar pel que siga. Però la conversa, com és habitual, va anar canviant de temàtica. De sobte ens vam veure parlant de política. També habitual. Però la política està cada dia, en cada conversa, en cada acte que fem. Quan eixim al carrer estem fent política, quan elegim comprar en un gran supermercat en lloc de comprar als petits comerços del poble estem fent política, quan jugues a pilota valenciana, futbol, handbol... estàs fent política, quan parles en valencià en lloc d'utilitzar la llengua castellana estàs fent política, et fas un birra i fas política, per tant, fas un correfoc i estàs fent política. No ens volen i no cal que preguntem perquè. Dit això, fa un temps que publicarem el bloc "Almenara necessita una cançó" i des d'eixe dia havem parlat en alguns grups de música en valencià per a fer una nit de festa i música en valencià. Perquè ens ho demana el cos, ens ho demana el cor i ens ho demana tot un poble en moviment.
Ens han intentat matar com a poble entre els grans partits, els que van de progressistes i els que no tenen vergonya de res ni la coneixen, ens han intentat matar com a poble seguit, seguit. Però no podran parar-nos. De la foscor a la que ens volen condemnar eixirà la llum que ens il·luminarà per a vèncer. La llum de la flama que encendrà els coets d'un correfoc que hi vol estar present a Almenara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada