Ens indignem cada vegada que veiem a la televisió que ha mort una més, que han violat una més, que han agredit una més. Quan pensem en violència de gènere pensem en aquestes tres principals manifestacions de violència contra les dones, però la realitat és que aquestes només són les agressions que culminen la piràmide patriarcal a què aquest sistema ens té sotmeses. La base d’aquesta piràmide la formen, entre d’altres, el llenguatge sexista emprat a tot arreu, els micromasclismes que no veiem a simple vista, la publicitat sexista que dóna una imatge de les dones com a objectes i ens imposa uns cànons de bellesa inabastables, o la humiliació, els crits, la possessió, etc. També ens equivoquem quan pensem que aquestes agressions són fets puntuals i els assassins i violadors són uns malalts quan aquests no són més que uns fills del patriarcat. Vull dir: són els models d’home que ha creat el sistema patriarcal per tal d’assegurar els seus privilegis, són la idea d’home que volen que tinguem.

Per tant, davant els constants atacs que rebem des de la perspectiva de país, de classe i de gènere, optem per la desobediència feminista i l’autodefensa. Denunciem dia rere dia les agressions que patim, les desigualtats que veiem i les actituds masclistes que podem observar en tots els llocs i moments. Posades a lluitar ho lluitem tot. I com deia Maria Mercè Marçal, “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”. Així és, fins que no considerem les tres lluites com una només, no aconseguirem alliberar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada